"Un paisatge que invita a la reflexió sobre la vida i la intensitat de les passions". Manel Alonso parla de "El tren i la torre"

"El tren i la torre" d'Alexandre Navarro hi fa referència al trenet que unia (i uneix) el Camp de Túria i el cap-i-casal, el qual hi passava sota la vista de l'emblemàtica Torre Bofilla. Aquesta circumstància dóna peu al poemari de l'autor de Nàquera, ressenyat per Manel Alonso, qui obre l'article assenyalant que fem "un trajecte en el qual el viatger solitari transita amb la mirada, assegut potser amb un llibre en les mans, per les sendes i camins d’un paisatge creat per la mà de centenars de generacions. Un paisatge que invita a la reflexió sobre la vida i la intensitat de les passions" i que per a l'escriptor de Puçol serveix per "retrobar empremtes del nostre passat és un viatge que va dels versos del poeta de Burjassot als del poeta de Nàquera, un dels seus deixebles més sòlids i brillants."

Tot seguit, s'hi fixa en l'estil i en la construcció dels poemes, arreplegats sota dos capítols, El tren i la torre i Quadern dispers, encapçalats per un senzill número romà, reflex d'uns versos breus, senzills i mesurats en la forma, ben sòlids.

 

'El tren i la torre' és un llibre escrit per un home madur, amb un gran bagatge de lectures. Un home reflexiu, que atén al detall, però també un home ferit per l’amor, un individu que ha trobat l’ésser estimat i el pensa, l’escriu i li escriu conscient que totes les emocions, que tots els sentiments que li desperta, li estan donant sentit als seus dies. I Navarro ho fa bé, què dic, ho fa molt bé, construïx uns magnífics i breus poemes d’amor sense caure en cap moment en la cursileria.

Podeu llegir l'article sencer de Manel Alonso tot clicant ací.